Thich Nhat
Thich Nhat Hanh, nascut al Vietnam el 1926, va ser un monjo budista i defensor de la pau. Durant la Guerra del Vietnam, va promoure l’“activisme conscient”, basat en la compassió, la comprensió i la meditació, i va treballar per ajudar les víctimes del conflicte. Creia que la pau mundial comença per trobar la pau interior. Exiliat per les seves idees pacifistes, va escriure més de 100 llibres centrats en la meditació i el mindfulness, destacant el concepte d’“interser”, que ressalta la interconnexió de tots els éssers. Thich Nhat Hanh ensenya que la pau es troba en viure el moment present amb compassió i acceptar la impermanència de la vida.
Eckhart Tolle
Eckhart Tolle, nascut a Alemanya el 1948, va viure molts anys immers en patiment emocional i mental, fins que, quan tenia vint-i-nou anys, va experimentar un “despertar” que li va aportar una pau absoluta i una connexió profunda amb el moment present. Va comprendre que els pensaments incessants de la ment són una il·lusió que genera sofriment. A partir d’aquest moment, es va dedicar a ensenyar la importància de viure en el present.
El seu llibre més conegut, El poder del present, ensenya com alliberar-se de l’angoixa mental observant els pensaments sense deixar-se atrapar per ells. Segons Tolle, la pau mental es troba en acceptar el moment present i desvincular-se del flux constant de pensaments que ens mantenen en el passat o el futur. Avui, és un dels mestres espirituals més influents, i les seves ensenyances han ajudat milions de persones a trobar serenitat i llibertat interior. La seva història demostra que la pau depèn de la nostra connexió mental amb el present, més que de les circumstàncies externes.
Viktor Frankl
Viktor Frankl, deportat a Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial, va perdre la seva dona i gran part de la seva família. Malgrat el sofriment extrem, va trobar força en la idea que el sentit de la vida és clau per a la supervivència. Al seu llibre L’home a la recerca de sentit, reflexiona sobre com els qui trobaven un propòsit, fos veure els éssers estimats o complir un projecte, eren més resilients davant les adversitats.
Frankl va concloure que, fins i tot en circumstàncies extremes, mantenim la llibertat interior per triar la nostra actitud. Aquesta filosofia va donar origen a la logoteràpia, que defensa que la recerca de sentit és la principal motivació humana. Segons Frankl, la pau interior no prové de l’absència de patiment, sinó de la capacitat de trobar significat en què vivim. La seva història ens ensenya que, fins i tot en els moments més foscos, podem trobar un propòsit que ens permet afrontar la vida amb serenitat i fortalesa.
Malala Yousafzai
Malala, nascuda el 1997 a Mingora, Pakistan, va créixer en una família que valorava l’educació. Quan els talibans van prohibir l’educació per a les nenes a la vall de Swat, Malala, amb només onze anys, va començar a denunciar aquesta injustícia escrivint un bloc per a la BBC urdú sota el pseudònim Gul Makai. La seva valentia la va convertir en un símbol de resistència pels drets de les nenes.
El 2012, Malala va ser atacada per un talibà que li va disparar al cap amb l’objectiu de silenciar-la. Malgrat la gravetat de l’atac, va sobreviure i va transformar el seu patiment en una força per continuar lluitant per l’educació. A l’edat de disset anys, va rebre el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en la persona més jove a aconseguir aquest reconeixement.
La història de Malala ens mostra que la pau interior no depèn de l’absència de conflictes, sinó de la capacitat de mantenir-se ferm davant la injustícia. La seva determinació i la seva creença en l’educació com a eina de canvi han inspirat milions de persones a lluitar per un món més just i pacífic.
Nelson Mandela
Nelson Mandela va passar vint-i-set anys a la presó per lluitar contra l’apartheid a Sud-àfrica. Durant aquest temps, va cultivar la pau interior a través del perdó i la reflexió, rebutjant l’odi que hauria robat la llibertat espiritual. En ser alliberat el 1990, va liderar la reconciliació nacional, promovent el diàleg i el perdó al lloc de la venjança. Com a president, va ajudar a construir una Sud-àfrica postapartheid basada en la justícia i la igualtat. La seva història ens ensenya que la pau interior és clau per transformar el món i superar les adversitats.
Jacqueline du Pré
Jacqueline du Pré, nascuda el 1945 a Londres, va destacar com una brillant violoncel·lista des de jove, guanyant fama mundial amb la seva interpretació de la “Suït per a violoncel” d’Elgar. Però quan tenia vint-i-vuit anys, l’esclerosi múltiple va posar fi a la seva carrera musical. Tot i aquesta adversitat, va afrontar la malaltia amb serenitat i optimisme, mantenint la seva passió per la vida i la música. La seva història és un exemple de com pot trobar pau interior en mig de grans dificultats, inspirant el món tant pel seu talent com per la seva força davant l’adversitat.
